EL SUBSTITUT
S’ha passat la vida imitant esportistes, polítics, periodistes i cantants en teatres,ràdios i televisions, però també en l’àmbit privat, quan algun d’ells el contracta perquè el substitueixi en algun esdeveniment mediàtic o personal. Ell és el substitut. Però avui s’ha plantat i ha dit prou: vol deixar de ser un comparsa, un figurant, un secundari de la seva pròpia vida i ser reconegut per el seu talent com a humorista i actor.
Pep Plaza ens ofereix un monòleg que no és un monòleg en companyia de més de 50 personatges que hi són però que no hi són. Un espectacle inimitable que combina l’humor, la sàtira i la música.
Duració: 90 min aprox.
Apte per a tots els públics
MÉS INFORMACIÓ
Xarxes Socials
SINOPSI
És molt curiós l’origen de l’expressió Com qui sent ploure. Ve de quan els conqueridors espanyols van veure que els asteques tenien el sacerdot del déu de la pluja, que amb la seva abstracció sabia escoltar i interpretar el seu so. Els espanyols van començar a fer-ne burla i quan veien algú en estat d’abstracció deien que feia Com qui sent ploure.
Partint d’un fet concret, l’ecocidi que té lloc al Mar Menor, “Com qui sent ploure”, ens parla de l'excés... De voler més i més sense límit en nom del progrés, de no planificar, de tenir una lògica de bulímia capitalista, de bufet lliure, de menjar fins a ofegar-se, de quedar-se sense oxigen, de maltractar un cos, de col·lapsar-lo... De l'estupidesa humana, de la crisi espiritual, de la desconnexió amb nosaltres mateixos, amb les nostres arrels i amb la natura.
El text és fruit d'una recerca feta durant dos anys. Més de 30 entrevistes i una àmplia base bibliogràfica i documental per capbussar-nos en les aigües del Mediterrani amb el repte d'aprendre a escoltar els missatges de la pluja i buscar una reflexió optimista dintre d’un context poètic.
Fitxa artística:
Actors/Actrius
Àngels Bassas
Adrià Diaz
Paula Fossati
Evelyne Rossie
Manel Sans
Vídeo: Antonio Sánchez
Fotografia: Sílvia Poch
Col·laboració especial dels cantants: Sandra Pujols i José Manuel Cerro
Composició musical original i ambient sonor: David Sitges- Sardà
Assessorament energètic d’espais i processos: José Manuel Chica Casasola
Coreografia i moviment: Ona Mestre
Espai escènic: Pablo Paz
Vestuari: Carme Puigdevall
Disseny de llums: Pep Arumí
Ajudant de direcció: Carme Val
Dramatúrgia i direcció: David Martínez
Una producció de la SALA LA PLANETA amb coproducció de EL CANAL centre de creació d’arts escèniques.
Sinopsi:
La pornografia és assenyalada com un dels mals de la nostra societat. Però el plaer ens agrada, i ens agrada molt! Aquesta contradicció és el punt de partida de Jo porn, tu porno, una obra postdramàtica que se situa en la via que uneix l'entrecuix i el cervell.
En aquest espectacle es parla, a través d'una parella de dones, de la pornografia des d'una perspectiva feminista, amb la sensualitat al centre de les experiències i la possibilitat de viure la pornografia de forma positiva, apropiar-se de la representació del sexe per part de les dones i proposar un altre imaginari.
Jo Porn, tu porno visualitza les diverses textures del porno, advertir matisos, complexitats i explorar una crítica aspra i rigorosa cap a les formes violentes i masclistes. En un context de desconcert feminista, canvi de paradigmes i velocitats estratosfèriques en la propagació tant de la informació com de la desinformació... En plantegem com de sanes o de malaltes estan les nostres sexualitats.
L'obra de Queralt Riera, una de les autores amb les textualitats teatrals més originals i poètiques del nostre país, es barreja amb l'imaginari escènic de la directora Magda Puyo per explicar una història que, amb tendresa i ironia, ens enfronta a les nostres contradiccions.
Fitxa artística:
Autoria: Queralt Riera
Direcció: Magda Puyo
Intèrprets: Alba Sáez i Encarni Sánchez
Ajudantia de direcció: Eduard Tudela
Escenografia: Xesca Salvà
Llums: Quim Algora
Disseny de so i música: Gerard Marsal
Comunicació: Eladi Bonastre
Construcció de peces de fusta: Albert Ventura
Disseny de cartell: Xesca Salvà i Eladi Bonastre
Producció: Júlia Simó Puyo
Ajudantia de Producció: Guillem Albasanz
Distribució: Magrana Escena
Amb el suport de l'institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
Concert de temes propis i de grans compositors de jazz i música llatina com Duke Ellington o A.C. Jobim interpretats amb guitarra cordes de nylon, baix i bateria en estètica de jazz-fusió.
Els components del trio han fet una llarga carrera tocant en diverses formacions i en una llarga llista d’enregistraments discogràfics. Han col·laborat en molts projectes tant en directe com a l’estudi.
Joan Garrobé, guitarra
Guillermo Prats, baix
Lluís Ribalta, bateria
L´ Octet de Gade
“Del classcisme al romanticisme”
En aquesta proposta la Camerata s’endinsa en l’exploració de nous timbres i balanços amb l’inclusió d’instruments de vent. Ho farà a través del geni de Mozart en l’intimitat de la música de cambra, sota les formes clàssiques que presenta el seu quintet per a Trompa, i amb Andante e Rondo Hungaraise de Carl María von Weber. El compositor, referent del romanticisme al seu país, recull l’herència de la música alemanya en una cuidada peça per a fagot i orquestra. Per acabar, l’octet de Niels Gade representa en aquest programa el sènit de l’ànima romàntica amb la reminiscència d’una gran admiració a Mendelssohn.
W.A. Mozart
Quintet per a trompa en mi bemoll major K.407
Allegro
Andante
Allegro
C.Weber
Andante i rondo hongarese per fagot i cordes
……..
N.Gade
Octet de corda en fa major op.17
Allegro molto e con fuocco
Andantino quasi allegretto
Scherzo. Allegro moderato e tranquilo
Finale: Allegro vivace
Camerata Gramenet
Bernat Bofarull, violí
Andrea Talavero, violí
Helena Muñoz, violí
Estrella Martínez, violí
Elena Buglari, viola
Laura Erra, viola
Laura Calvo, violoncel
Paula Piñero, contrabaix
SINOPSI
El regne de les dones és un monòleg escrit i interpretat per Evelyn Arévalo i dirigit per Joan Fullana que vol encarnar els anhels, les pors i els desitjos de l’Anna Akímovna a través de la seva manera desencaixada i desclassada d’estar en el món. L’Anna és una dona que ocupa, per atzar, un espai que no li correspon, que habita, per inacció, una vida que detesta però de la que no pot fugir. Una dona desubicada que no encaixa en el seu entorn, entregada a la força de la inèrcia, però que comparteix amb nosaltres la seva reflexió àcida sobre la necessitat de prendre partit per no deixar que la vida ens arrossegui.
El regne de les dones arrenca amb una operació dramatúrgica sobre el text del mateix títol d’Anton Txèkhov en dues direccions: Per una banda, el narrador omniscient del relat desapareix per donar veu a la protagonista, l’Anna Akímovna. I, per una altra banda, és una dramatúrgia que juga amb el temps i amb la personalitat de la protagonista, perquè l’Anna no ens parla des del present d’aquell Nadal del relat original, quan ella tenia 26 anys i començava a entrar en una maduresa que semblava exigir-li triar una direcció respecte de la seva vida, si no des d’un altre Nadal, 10 anys més tard, en plena maduresa, ja amb una direcció vital presa, amb moltes renúncies fetes i amb una realitat, uns anhels i uns dubtes nous que la portaran a recordar aquell Nadal clau de la seva vida. Partim del punt de vista i les paraules expositives, quirúrgiques i emocionants de Txèkhov, però, sobretot, establim un diàleg entre l’autor i la seva protagonista, perquè creant aquesta nova Anna, més gran i ja plenament madura, ens trobem amb una dona que analitza tot allò que ha viscut amb una mirada nova, més forta, més cínica, potser, més desencisada, amb més sentit de l’humor i amb una fragilitat revisitada.
La posada en escena de El regne de les dones es basa en l’efímer perdurable, en tot allò que s’esvaeix del món real però que perdura en el flux informe de la memòria; en els records, en el subconscient i en una pulsió constant del desig per allò que no acaba de desaparèixer: La vida que no tindrem. Aquesta és una creació escènica subjecta al moment, a la força de la fragilitat de la idea de no perdurabilitat. La materialització d’aquesta idea resulta de la col·laboració amb la dissenyadora de moda Laura Figueras i la dissenyadora gràfica, floral i paisatgística Francina Planas, unides a la meticulosa i compromesa feina de l’escenògraf Roger Orra, al delicat disseny d’il·luminació de la Natàlia Ramos i a la música emotiva i hipnòtica de Pere Joan Company.
FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia: Evelyn Arévalo
Direcció: Joan Fullana
Interpretació: Evelyn Arévalo
Disseny espai escènic: Roger Orra
Disseny de vestuari: Laura Figueras
Disseny floral: Francina Planas
Disseny d’il·luminació: Natalia Ramos
Espai Sonor: Pere Joan Company
Ajudant i construcció d’escenografia: Albert Ventura
Disseny gràfic: Francina Planas
Producció: Oblideu-vos de nosaltres
Una producció de Oblideu-vos de nosaltres
amb el suport de l’ICEC
amb al col·laboració de: Nau Ivanov, Xtac, La Cate, Teatre de Lloseta, Teatre Mar i Terra i Teatre Sagarra
TEMPS DE DURACIÓ
70 minuts
Una comèdia de saló sobre Thomas Bernhard
És sabut que a Thomas Bernhard, gran escriptor i dramaturg austríac, melòman, ferotge denunciador de l’extrema dreta, no li agradaven els reconeixements i les seves inevitables cerimònies. Tal era el malestar que li generaven els premis que va plasmar-lo en el seu llibre pòstum Els meus premis. A partir d’aquests testimonis autobiogràfics, Pep Tosar construeix un espectacle teatral aprofitant al màxim la intensitat obsessiva, l’afartament i la sàtira característics de Bernhard.
Amb al claredat augmenta el fred –títol agafat d’un dels seus discursos d’agraïment, desconcertant i captivador a la vegada que dotat de la poètica més essencial de Thomas Bernhard- va desgranant anècdotes i paraules de cortesia que amb prou feines dissimulen el seu ànim rondinaire i mostren a través de la ironia i la comicitat les misèries de l’ésser humà i del panorama cultural que ens envolta, i del qual tots en som còmplices.
Fitxa artística:
Actors: Imma Colomer, Evelyn Arévalo i Pep Tosar.
Direcció i posada en escena: Pep Tosar.
Temps de duració: 90 minuts
TRIO DEBUSSY
CHRISTIAN FARRONI - FLAUTA
FRANCK HEUDIARD - VIOLA
MAGDALENA BARRERA - ARPA
Us donem la benvinguda a un programa que ressalta el mestratge de compositors de renom en una exhibició d'obres encisadores, meticulosament escrites per a la formació única de flauta, viola i arpa.
Comencem amb la "Sonatine en Trio" de Maurice Ravel, una joia de 1905 arranjada amb mestria per C. Salcedo. Ravel ens captiva amb la seva elegància i complexitat harmònica, creant una experiència sonora de sublim refinament.
Toru Takemitsu ens transporta al segle XX amb "And Then I Knew 'Twas Wind" (1992), una obra poètica que fusiona la sensibilitat japonesa amb elements avantguardistes, oferint un viatge auditiu captivador.
Jacques Ibert ens convida a explorar la seva visió musical a través dels "Dos Interludis" (1946), on la brevetat es converteix en una finestra cap a narracions sonores intrigants.
La "Sonata per a flauta, viola i arpa" (1915) de Claude Debussy, exponent de l'impressionisme, ens submergeix en un món de subtilitats tonals, destacant l'habilitat única de Debussy per crear atmosferes etèries per primera vegada en la història en aquesta configuració instrumental específica.
Concloem la vetllada amb la "Petite Suite" (1941) d'André Jolivet, una peça lleugera que fusiona el clàssic amb el contemporani amb gràcia i encant.
Cada obra és un capítol en aquest llibre sonor, una invitació a explorar la riquesa i diversitat de la formació flauta, viola i arpa.
SINOPSI
‘Dona’ és una veu femenina, o poden ser tres, o poden ser les veus de totes les dones i homes del món que desitgin comprometre’s amb un món on la humanitat recuperi la llum per la qual va ser creada. Parla de la soledat i les relacions. Una dona que ha d’assumir una vida que mai no va voler. La soledat de tots nosaltres davant de fets que ens repugnen i ens qüestionen com som. La prostitució és un dels grans temes a debatre. La prostitució és el mal. El major mal de la nostra societat. Un mal tan arrelat que cal posar-lo dalt de l’escenari per enfrontar-s’hi. Ja no val mirar cap a l’altra banda quan parlem d’uns fets que fan avergonyir la societat sencera. I volem fer-ho abans no sigui massa tard, tot i que ja és massa tard.
FITXA ARTÍSTICA
Text: Queralt Riera
Direcció: Oriol Tarrason
Ajudanta de dirección: Montse Vellvehí
Actrius/Performers: Annabel Castan, Anna Güell i Alba Sáez
Coreografia: Fàtima Campos
Il·luminació i espai escènic: Cube.bz
Espai sonor: Sergi Andrades
Vestuari: Teté Company
Fotografia i vídeo: Joan Gastó
Disseny Gràfic: Assad Kassab
Gestió: Eduard Arderiu
Distribució: Escenapart
Producció: Raül Perales
Amb la col·laboració del Centre de Creació La Caldera Les Corts i Medusa Cultura i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
TEMPS DE DURACIÓ
55 minuts
SINOPSI
DOPALAND és una història entorn del desig i la seva relació amb la societat de consum que ens situa en un parc temàtic. En un espai de fantasia i obligada felicitat, de famílies que –almenys per un dia- necessiten aparcar penes, indignació i insurrecció per un mòdic preu.
Dos treballadors: la responsable de personal tracta d'animar a l'empleat. Almenys, això sembla... Perquè ha succeït una cosa greu. Molt greu. Tremend. Una cosa totalment inadmissible.
Alguna cosa que ens mostrarà com, en un espai tancat aliè a la felicitat imperativa que els envolta, poden desencadenar-se emocions i pensaments que porten -gairebé simultàniament- a abraçar i qüestionar l'estranya i absurda lògica del sistema.
FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia i direcció resident: Eu Manzanares
Direcció original: Sergi Pompermayer
Assessoria artística: Montse Bonet
Interpretació: Adriana Segurado i Felipe Cabezas
Idea i disseny del projecte: Felipe Cabezas, Isabella Pintani, Gabriela Marsal Escenografia i vestuari: Eric Manchia Benito
Il·luminació: Mattia Russo
Espai sonor: Verónica Gonzalo
Direcció de Producció i producció executiva: Gabriela Marsal (Suika)
Producció i comunicación: Isabella Pintani (Sala Fènix), Gabriela Marsal (Suika)
Premsa: Nestor Lozano
Vídeos promocionals: Marc Mampel
Fotografia: Martí Fradera
Il·luminació fotografía: Jackie Rihacek
Disseny gràfic: Isabella Pintani
Assistent de direcció en practiques: Maria Pocorull Ferrer, Maria Escoda (Col·legi de Teatre de Barcelona)
Ajudant de producció en practiques: Maria Palacios (Escola de Mitjans Audiovisuals)
Ajudant de maquillatge i perruqueria en practiques: Ainhoa Bobadilla Cortijo (Colors- *Up Escola de Maquillatge Professional)
Tècnics d'il·luminació i so: Manel Bocero, Mattia Russo Distribució: Magrana Escena
Una producció de Sala Fènix i Suika.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (OSIC), Ajuntament de Barcelona (ICUB), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (INAEM), Acción Cultural Española (AC/E).
Amb la col·laboració d’On el Teatre Batega, Associació d'Empreses Productores de Teatre (ADETCA), Tot Raval, La Villarroel, Fundació Catalunya Cultura, Refugi Escènic Pla de Residències Artístiques Can Clariana Cultural, Festival Grec, Sala Beckett, Col·legi Oficial de Psico- logia de Catalunya, Col·legi de Teatre de Barcelona, Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), Colors-Up Escuela de Maquillaje Profesional.
Complicitats: Rosa Molinè, Tania Brenlle, Matias Zanotti, Toni Casares, Pere Cabaret, Rita Capella, Mireia Aixalà, Anna Castells.
Programa Jove: Institut Milà i Fontanals, Institut Arts, Institut XXV Olimpíada, Fundació Gavina, Espai La Clau.
TEMPS DE DURACIÓ
65 minuts
PÚBLIC
Adult i joves a partir de 14 anys
NOT TALENT es un espectáculo de humor muy improvisado de Judit Martín con la colaboración de Emma Bassas. Una vendedora de humo, una decadente cantante multimillonaria y una poeta solidaria son algunos de los personajes que darán las claves del éxito en esta época donde todos queremos triunfar como artistas.
Un canto a la mediocridad, un show que celebra el fracaso.
Duración: 75 min aprox.
No recomendado a menores de 12 años
FICHA ARTÍSTICA
Ideado, escrito e interpretado por Judit Martín
Ojo externo & partner: Emma Bassas
Voz en off: Montse Llussà
Soporte técnico y regiduría: Marina H. Asciutti
Vídeo y grafismo: pobre chavala
Fotografía: Sílvia Poch
Producción: MPC Management
MÁS INFORMACIÓN
Redes Sociales
Una noche con Jaime Gil de Biedma (Las rosas de papel)
Pep Munné / Amici Miei Produccions
Acotxant el cap i baixant unes escales, entrem a l'estudi de Gil de Biedma. Aquesta nit acompanyarem a l'autor a través de les seves reflexions i els seus poemes. Sílvia Comas posa música i acompanya l'obra del poeta Barceloní interpretat per Pep Munné. "Hace algunos años tuve la fortuna de conocer a Jaime Gil de Biedma. Conversé con él en tres ocasiones: en su casa de Ultramort; en un viaje para una representación de 'Hamlet' en l'Ametlla de Mar y en un local nocturno. No es mucho, pero quedé profundamente impresionado. Confieso que por aquel entonces tan sólo conocía alguno de sus poemas. Pero el personaje, su conversación, su lucidez, su pausado apasionamiento y su sentido del humor se grabaron en mi memoria para siempre. Posteriormente leí con profusión su obra. El personaje que yo había conocido se desnudaba impúdicamente en ella y se reflejaba a sí mismo como un espejo- 'Siempre quise ser poema, no poeta'-. Era una persona y personaje a la vez. Fue el principio de una obsesión. Desde entonces el hombre y su obra se convierten en parte de mi imaginario y golpean repetidamente mi cerebro pugnando por salir. De ahí este espectáculo. No me basta con leer sus poemas, amo también al personaje. Hoy doy salida a esta obsesión. Tal vez sea eso el motor de la creación artística. La necesidad de liberar una obsesión. No estoy seguro, pero en todo caso, ahí está". (Pep Munné).
Star ratings
Dramatúrgia i direcció: Pep Munne
Música: Silvia Comes
Intèrprets: Pep Munné i Silvia Comes